Dies de lliure disposició

En el dia a dia de les empreses és freqüent que els empleats necessitin absentar-se de la feina per motius personals. Els dies de lliure disposició permeten conciliar la vida personal i laboral, encara que la seva gestió pot arribar a ser complexa.

Els dies de lliure disposició –també coneguts com a dies d'assumptes propis– són aquells dies que les persones treballadores poden utilitzar al llarg de l'any per absentar-se de la feina sense necessitat de justificar una causa. L'objectiu del gaudi d'aquests dies és facilitar el temps necessari per fer les gestions personals que els treballadors no poden fer durant el temps de descans setmanal.

Atès que la llei no estableix res respecte a aquest tipus de permisos, en general no és obligatori que l'empresa concedeixi dies de lliure disposició als treballadors. No obstant això, els dies d'assumptes propis són reconeguts habitualment per conveni col·lectiu o per polítiques o acords d'empresa. Per tant, si un empleat en sol·licita el gaudi, l'empresa ha de consultar sempre què disposen aquests documents abans de donar-li una resposta. Si en aquests documents se'n reconeix el gaudi, haurà d'accedir a la sol·licitud.

La llei no diu res sobre si els dies de lliure disposició s'han de recuperar o no, per la qual cosa l'obligatorietat o no que els treballadors els recuperin dependrà també del que disposa conveni col·lectiu o acords o polítiques d'empresa. En defecte de regulació per conveni o acord empresarial, l'empresa haurà de tenir en compte quina és la pràctica que es du a terme amb caràcter habitual.

Per saber si s'han de retribuir aquestes absències, caldrà també consultar el que disposa conveni o acord col·lectiu. Si el conveni equipara el seu gaudi al de la resta de permisos retribuïts, hi ha l'obligació d'abonar als afectats el mateix salari que cobrarien en condicions normals.